login
Inicia sessió

register
Registra't

Som Infants

Cançons de nadal

Bon dia! Us passo títols de cançons nadalenques, que considero que són boniques i fora de les tradicionals.

-El ninot de neu

-Quan somrius

-M'agrada el nadal

-Ara és nadal

-Aquelles nits de nadal

*Podeu fer-me arribar idees i per a qualsevol dubte contacteu amb mi.

Comentaris (0)25-11-2015 11:11:12Altres

L'afecte

L'afecte és el sentiment positiu i d'estimació cap als altres.

TIPUS D'AFECTE:

L'individu s'estructura en objectius, pressions i necessitats psicològiques d'afecte.

* Afiliació.

* Cria (poder cuidar d'algú)

* Joc.

*Rebuig.

* Seguretat.

PATOLOGIES AFECTIVES;

* Depressió.

* TDAH.

* Fòbia social

Comentaris (0)25-01-2015 18:19:43Altres

L'adaptació

El període d’adaptació fa referència als primers temps d’assistència dels infants a l’Escola Bressol. Període ple de noves vivències pels infants, famílies i mestres.

Els infants s’han d’adaptar a un medi, a unes educadores i a uns espais nous. Han de viure una separació afectiva i temporal de les famílies que generalment ve acompanyada de plors.

Les famílies han d’acceptar la separació del seu fill (en molts casos és la primera separació) i suposa tot tipus de sentiments i emocions, i l’aparició d’altres persones en les relacions afectives del seu fill/a.

Les educadores han d’establir noves relacions amb infants i famílies: els han de conèixer i han de trobar la manera de tractar-los més adequada per tal que la nova situació satisfaci totes les parts.

Aconsellem una entrada gradual ,donar un marge de 15 dies entre les adaptacions, d’aquesta manera permet una atenció més individualitzada, un coneixement profund de cada infant i un ambient relaxat. És important començar amb poques hores d’assistència, arribant progressivament a l’ horari establert.

Demanem a les famílies, si és possible, que passin un període de temps a l’escola juntament amb l’infant. Durant aquests dies les famílies comencen a conèixer a l’educadora i a establir un lligam de col·laboració i confiança.

No és aconsellable que la mare o el pare desaparegui mentre l’ infant està distret. Li provoca inseguretat. Un bon sistema és decidir en quin moment deixar-lo: quan està en companyia d’ un adult que sigui capaç de consolar-lo, després d’ haver estat una estona al mateix espai jugant etc.

L’ objectiu principal que hem d’ aconseguir és que l’ infant pateixi el menys possible els efectes negatius de l’ adaptació. Les educadores acaronem els infants quan ploren, escoltem quan parla, acompanyem quan fa l’àpat o quan vulgui descansar.

L’ adaptació ha de ser valorada qualitativament i no quantitativament. No es pot imposar una data límit per afirmar que els infants estan adaptats.

Comentaris (0)23-09-2014 14:33:06Altres

Els hàbits

Els hàbits són unes pautes de comportament que ajuden als infants a estructurar-se, a orientar-se i a formar-se millor. L'adquisició dels diferents hàbits els permet ser més autònoms, tenir una convivència positiva amb els altres.

Els hàbits s'han de treballar a casa i a l'escola. A mida que van adquirin els diferents hàbits, els infants se senten més segurs, tranquils, equilibrats i amb ganes d'aprendre.

*HÀBITS D'AUTONOMIA:

- "Aprenc a posar-me i a treure'm la bata i la jaqueta, a cordar-me els botons... És important que a casa anem aprenent a vestir-nos sols."

- "Porto roba que em permet anar al lavabo sense necessitar ajuda."

- "Aprenc a rentar-me les mans i a mocar-me tot sol."

*HÀBITS DE TREBALL:

- "Estic atent: sé escoltar quan ens expliquen alguna cosa."

- "Poso interès en treballar bé i net."

- "Tinc curiositat i interès per aprendre coses noves."

*HÀBITS DE SOCIABILITAT:

- "Saludo quan arribo dient: bon dia, bona tarda...i m'acomiado quan me'n vaig."

- "Sé demanar les coses dient si us plau i gràcies."

- "Intento resoldre els conflictes sense baralles."

Comentaris (0)11-06-2014 10:20:29Altres

Casals d'estiu i activitats d'estiu

*Girona:

- http://www2.girona.cat/ca/lleure_activitats

*Barcelona:

- http://w2.bcn.cat/vacances/ca#.U5AkNdx_tqU

- http://www.peretarres.org/wps/wcm/connect/peretarres_ca/peretarres/home/familia/colonies_estiu/presentacio/

- http://www.petitexplorador.com/events/18/casals-colonies

- http://www.propostes.com/colonies-estiu-2014.php

*Viladecans:

- http://www.viladecans.cat/Plantilles/programa/_JNJtGAWc42YuR6BwdF27SIGZ7BBLlImuDly1fqx7SWo

*Terrassa:

- http://www.casabaumann.cat/index.php/lleure/227-casals-d-estiu-2014-2

Comentaris (0)05-06-2014 10:10:53Altres

Articles i enllaços sobre els límits

"Se deben poner límites?"

http://www.isabelmenendez.com/escuela/limites.pdf

"Aplicar límites y reglas a nuestros hijos"

http://www.psicopedagogia.com/aplicar-limites-a-los-hijos

"Como aplicar límites a los hijos"

http://www.guiainfantil.com/educacion/comportamiento/limites.htm

Comentaris (0)04-06-2014 16:37:25Altres

Són necessaris els límits per educar?

Si parlo de límits em vénen al cap les paraules normes, disciplina, autoritarisme, sobreprotecció, necessitat, etc. Altres afegirien càstigs i premis.

Tots els pares i mares volen educar els nostres fills/es de la millor manera i si ens preguntéssim què vol dir educar possiblement trobaríem diferents i variades respostes. La majoria podríem coincidir tot dient que, entre altres aspectes, pretenem aconseguir que els nostres fills/es siguin feliços. Volem formar persones equilibrades, responsables, tolerants, sociables,etc. Però, com fer-ho? I aquí també coincidirem tot dient que no és una tasca fàcil i que, en definitiva, acabem fent el que podem i sabem fer millor. Tinc un amic que sempre diu: “Els fills/es no vénen amb un manual sota el braç” i només l’experiència ens ensenya a progressar i millorar.

A les escoles, els mestres, fa temps que anem constatant com els infants cada vegada mésmanen als pares i mares. Els infants arriben a l’escola i els costa especialment seguir un mínim de normes necessàries per treballar de manera conjunta, col.lectiva, confiada i respectuosa.

A través del temps i dins l’àmbit familiar s’ha passat de l’estil educatiu autoritari al permissiu i aquí no vull generalitzar. Els mestres ens trobem que cada vegada més la manca de límits no beneficia als alumnes. Sovint, fins i tot, podem ser criticats pels pares i mares per com es limita i intenta posar ordre físic i alhora intern als infants.

És bo per als infants manar als adults? Sempre han de fer el que vulguin? Són necessaris els límits? Com han de ser aquests límits? Com poden limitar els adults? Té normes i límits la societat? Funcionem amb normes i límits? Cal preparar els infants per saber que algunes normes i límits són necessaris?

Els infants neixen sense límits i, personal i professionalment crec que cal educar-los de manera assertiva.

Moltes persones relacionen els límits amb els càstigs. Els famosos càstigs i premis que el conductisme va instaurar.

D’entrada, i sempre que em pregunten, dic que no hi estic d’acord amb els premis i càstigs, referint-me a casos que podríem avaluar dins la normalitat. No als càstigs i premis perquè penso que formar persones implica fer-ho des de la pròpia responsabilitat, la que ells, com a persones, han d’anar assolint. Si parlem d’educació emocional hem de ser capaços de substituir els càstigs per un estil educatiu alternatiu on la prevenció i el tracte assertiu és essencial.

Partim de la idea de que ningú és perfecte i que, tant adults com infants s’equivoquen. Quan els adults ens equivoquem, els infants fan una cosa mal feta, han trencat un compromís, una norma es poden enfadar d’entrada com a dret per a desfogar-se. Una vegada més tranquils cal analitzar com s’ha sentit la persona i el problema aparegut per passar a continuació al la planificació i l’acció. Donar pas al perdó si cal, parlar i conèixer i plantejar-se el per què ha passat una cosa determinada. També, quan és possible, decidir com reparar l’actuació per reparar l‘interior de l’infant.

Igualment, quan algú fa una cosa ben feta cal felicitar-la i aplaudir l’esforç fet, sense que això impliqui l’aportació d’un premi material. Educar amb els càstigs continuats és el reconeixement d’una incapacitat a l’hora de resoldre i aturar un problema. És una manera d’imposar-nos i anunciar que els adults tenim el poder sobre els més petits. Un model que possiblement els nostres fills imitaran amb la resta de companys i amb els seus fills quan siguin grans però que no els ajudarà a fer-se responsables dels seus propis actes. Alguns infants, sobretot aquells amb problemes de conducta greu, estan habituats, i saben, que els adults els vigilen en tot moment i, per tant, se senten controlats. Busquen el límit de la prohibició que l’adult aplica, però, llavors, quin aprenentatge fa ell? Aquests mateixos infants agraeixen els límits en moment determinats perquè sinó senten que acabarien embogint.

Els infants neixen sense límits i cal educar-los. Necessiten els límits, les normes de conducta i la disciplina, perquè s’estan formant, no coneixen el món, estan experimentant, proven i ens proven, etc. En definitiva, necessiten paràmetres de funcionament que els donin equilibri personal i social. Una educació basada en la responsabilitat personal des d’un principi evita els càstigs, premis i xantatges com a recurs de (des)control posterior. Creieu realment que les actuacions de les persones es poden controlar amb els càstigs? Les presons estan plenes de persones castigades. Dubto que es recuperin només amb el tancament. A casa, a l’escola,…i amb els infants ens trobem amb tossuderies, baralles i discussions variades inherents amb la pròpia educació. El diàleg i les explicacions del per què actuem d’una o altra manera són bàsiques a l’hora de trobar solucions i a l’hora de formar als nostres fills/es i alumnes. Parlem des del què com et sents, què t’ha passat? Com podem solucionar el problema que tenim?

No hauríem de caure en els xantatges “Si no fas això no veuràs la TV” No crec que sigui un bon plantejament. Si de cas, “no es veu la TV perquè la programació és dolenta”. O, “sí que la veiem perquè ara volem gaudir d’una bona pel·lícula”, però és una determinació fruit de la responsabilitat i decisió personal.

Algunes aportacions més:

  • Educar des de la responsabilitat dels propis actes. Tenir en compte que per aprendre ens hem d’equivocar, provar, experimentar … i equivocar-nos sense cap càstig posterior.
  • Límits, normes i disciplina aplicats des d’un principi ens eviten problemes posteriors.
  • Els adults també ens equivoquem i no ens autocastiguem o no sempre ens castiguen.
  • Adults i infants ens equivoquem i podem tenir l’oportunitat de reparar de manera responsable i autònoma el nostre error. Això fa que siguem més comprensius amb els errors dels altres.
  • Hi ha treball previ educatiu abans d’arribar al càstig. És un treball des de la comprensió, l’acompanyament, el diàleg, la comunicació, …. donar seguretat, treure’n pors, incapacitats, donar autoconfiança i reforçar l’autoestima necessària. Cal parlar des de i amb els sentiments amb els fills/es.
  • Després d’un conflicte cal reforçar les actituds positives i de manera immediata.
  • Donar als conflictes la importància real i actuar conseqüentment.
  • Com a pares i mares cal actuar amb coherència davant els enfrontaments. Les nostres decisions possiblement faran enfadar els fills/es i llavors només cal esperar la calma i el diàleg per potenciar actituds de consens.
  • No és dolent enfadar-se i manifestar-ho, però saben també que no és una solució. Simplement una moment “terapèutic” de desfogament.
  • Adults i infants hem de trobar estratègies per resoldre els conflictes amb pactes, pensant amb l’altre,… de manera assertiva. Hem de saber plantejar-nos com resoldre un conflicte:
      • Què puc fer per resoldre’l?
      • Quantes maneres tinc per resoldre’l?
      • Quina és la millor solució?
      • Com he sabut resoldre el conflicte?

A les tribus africanes reconeixen que la correcció de les actituds antisocials no és el càstig sinó l’amor, la comprensió i l’afiançament de la seva veritable identitat.

Prefereixo parlar de límits més que de càstigs. Prefereixo parlar de reforç positiu més que de premis.

Comentaris (0)04-06-2014 16:26:31

Consultar dubtes

Per a qualsevol dubte, aclaració, angoixa, podeu enviar les vostres consultes a: sominfants@hotmail.com.

També podeu fer suggeriments d'algun tema en el que vulgueu que es publiqui, que us inquieti...

Comentaris (0)01-06-2014 23:25:28

Recursos per explicar als infants els nous models familiars

Monografies

Antona, Cristina; Merino, Núria. L'Anna fa cinc anys. Girona: Associació e-kre@, 2004. 30 p.
Conte que explica, mitjançant la lectura i el joc, l'acolliment internacional per part de famílies homoparentals, en aquest cas per una família formada per dues mares.

Bauer, Marion Dane; Butler, John. Una Mare per a l'Owen. Barcelona: RBA: Serres, 2007. 29 p.
Aquest conte, basat en una història real esdevinguda després del tsunami de 2004, explica com un petit hipopòtam que perd la seva mare és "adoptat" per una tortuga.

Berg, Berthold; Joe Madden. Mi familia ha cambiado: de 8 años en adelante. Madrid: Tea, 2007. 1 joc.
Joc que pretén ajudar als nens i adolescents a reconèixer i corregir actituds problemàtiques a l'hora d'afrontar la separació o divorci dels seus pares i a buscar solucions als problemes específics associats a aquestes situacions.

Cómo actuar con los hijos e hijas: guía para padres y madres en situación de separación y/o divorcio = Nola jokatu seme-alabekin. Vitoria: Ayuntamiento de Vitoria-Gasteiz, Servicio de Infancia y Familia, Departamento de Intervención Social, 2006. 29, 29 p.
Guia per a pares i mares que estan en procés de separació o divorci. Es plantegen preguntes i es donen respostes sobre el comportament i l'actitud dels progenitors i dels seus fills i filles.

Cuentos para enseñar a tus hijos a entender el divorcio. Janet R. Johnston ... [et al.]. Barcelona [etc.]: Paidós, 2002. 138 p.
Antologia composta per 15 contes pensats per treballar les conseqüències d'una ruptura familiar. Conté eines per tal que els infants puguin identificar i afrontar amb gran facilitat les seves emocions.

Felicitats!: un conte sobre la diversitat familiar. Plataforma d'Activistes Sin Vergüenza; il·lustracions i disseny: Roc Alemany. Barcelona: Plataforma d'Activistes Sin Vergüenza, 2008. 40 p.
Conte que ensenya als més petits, d'una forma natural i divertida, la diversitat familiar tot mostrant els diferents tipus de realitats familiars.

Francotte, Pascale. Quin emoblic de família!. Barcelona: La Galera, 2008. 1 vol. sense paginar
Conte il·lustrat que explica amb naturalitat les noves relacions familiars. Explica les vivències d'una nena que veu com s'amplia la seva família després de la separació dels seus pares.

Gil Vila, Maria Àngels; Piérola, Mabel. M'ho va dir la lluna. Barcelona: Bellaterra, 2005. 32 p.
Conte il·lustrat que narra la història d'una nena a qui es prohibeix jugar amb una altra nena pel fet de tenir dues mares. L'obra tracta diferents temes com el racisme, la censura, l'assetjament escolar i l'homofòbia.

Golombok, Susan. Models de família: què és el que compta de debò. Barcelona: Graó, 2006. 208 p.
Monografia que tracta els diferents tipus d'estructura familiar i desmitifica la idea que qualsevol estructura nova o diferent sigui perjudicial per als infants.

Homo baby boom: famílies de lesbianes i gais. Direcció: Anna Boluda. Barcelona: Associació de Famílies Lesbianes i Gais, 2008. 1 videodisc (DVD)
Documental sobre la vida quotidiana de sis famílies homoparentals de Catalunya i del País Valencià per tal de fer pública la normalitat amb què viuen les famílies de mares lesbianes i pares gais.
Versió en línia

I la teva com és?: realitats familiars a Catalunya. Maite Montroi (coord.) Barcelona: Departament d'Acció Social i Ciutadania, Secretaria de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, 2010. 93 p.
Llibre que mostra la realitat familiar a Catalunya amb xifres, dades, teoria i històries reals de diferents tipus de famílies.
Versió en línia (PDF)

JuanolO. Ens agradem!. Vilanova i la Geltrú: Scena, 2004. 14 p.
Conte que explica la diversitat sexual a partir de les preferències físiques que pot tenir una persona a l'hora d'escollir parella. Pretén treballar el respecte a la diferència en les relacions, l'estimació, l'aparellament o la convivència.

Lienas, Gemma; Luciani, Rebeca. Busco una mare!. Barcelona: La Galera: Fundación Intervida, 2005. 33 p.
És la història d'una nena boliviana que busca una mare. La família d'acollida és de Barcelona i va al seu país a recollir-la.

O pare o mare [Enregistrament de vídeo]. Barcelona: Accesogroup, 2002. 1 videocasset (VHS).
Reportatge sobre tres famílies monoparentals que expliquen les seves situacions i vivències: un pare que té dos nens sota la seva tutela, una mare que va adoptar un infant en solitari i una altra mare biològica soltera.

Ramos López, Cristina. Vivir los cuentos: guía para contar los cuentos. Sevilla: Instituto Andaluz de la Mujer, 2006. 36 p.
Guia per a explicar contes que conté unes plantilles per a l'anàlisi del contingut i per a establir estratègies de treball a l'aula.

Soodeen, Vanessa. Mames meves. Sopelana, Bizkaia: Mairi, 2004. 28 p.
Conte infantil que narra l'estima d'una nena cap a les seves dues mares d'una manera natural i senzilla.
Versió en línia (PDF)

Wallerstein, Judith S.; Blakeslee, Sandra. Y los niños-- ¿qué?: cómo guiar a los hijos antes, durante y después del divorcio. Barcelona : Granica, 2006. 333 p.
Guia dirigida a pares i mares que estan en procés de separació o divorci, per tal de protegir els nens i nenes al llarg del procés i ajudar-los a crear un nou estil de família.


Revistes

Butlletí de la Família
Publicació trimestral de la Secretaria de Família dirigit a professionals i a la ciutadania en general que recull notícies i informacions d'actualitat en l'àmbit de les famílies.
Versió en línia ="imatgenovafinestra_0">

Viure en família: salut, educació i lleure
Revista trimestral de referència per a les famílies de Catalunya, que tracta temes de criança i salut, educació i lleure per a la família i on s'hi poden trobar una sèrie d'articles escrits per professionals de la infància i per pares i mares experimentats.
Versió en línia="imatgenovafinestra_0">

Child & family social work
Revista quadrimestral que proporciona articles on intervenen investigadors, professionals, responsables polítics i gestors en l'àmbit de la infància i la família.


Recursos web



Articles

Allué Martínez, Xavier. La diversidad sexual y la edad infantil: los profesionales y la diversidad emocional, sexual y afectiva en niños y adolescentes: estrategias de intervención. A: Agathos: atención sociosanitaria y bienestar, 2005, año 5, nº. 3, p. 28-33.

Bell, Sheena y Foss, Jessine. Nos estamos divorciando: una madre cuenta cómo hizo para que su divorcio no afectara tanto a sus niños. A: Children's advocate. Defensor de los niños, 2009, jul.-ago., p. 8-9.
Versió en línia (PDF)

Cánovas Leonhardt, Paz; Sahuquillo Mateo, Piedad María. Educación y diversidad familiar: aproximación al caso de la monoparentalidad. A: Educatio siglo XXI: Revista de la Facultad de Educación, 2010, nº. 28, 1, p. 109-126.

Flaquer, Lluís. Diversitat familiar, benestar de la infància i cohesió social a Catalunya. A: Nota d'economia: revista d'economia catalana i de sector públic, 2008, núm. 91, 2n quadrimestre, p. 71-86.

González, María del Mar. Nuevas familias, nuevos retos para la investigación y la educación. A: C & E: Cultura y educación, 2009, vol. 21, Nº 4, p. 381-389.

Imaz Martínez, Elixabete. La maternidad en el seno de las parejas lesbianas: cambios, continuidades y rupturas respecto a los modelos familiares y maternales. A: Arxius de sociologia, 2006, nº 15, p. 89-100.
Versió en línia (PDF)

López Sánchez, Félix. Homosexualidad y familia: los hijos en familia homosexual. A: Aula de infantil, nº. 20, 2004, p. 39-45.

López Sánchez, Félix. La mare i jo ens separem. A: Viure en família. 2011, núm. 38, març/abril, p. 28-31.

Martínez Rubio, Ana. Las familias hablan: padres e hijos tras el divorcio. Algunas orientaciones. A: Infopadres. 2005, nº 2, p. 12-14.
Versió en línia (PDF)

Marty, Sílvia. Mares i pares sols: la situació de les famílies monoparentals. A: Viure en família, 2005, núm. 16, p. 13-17.

Melús, Eva. El nou nòvio de la mama. A: Viure en família. 2011, núm. 39, maig/juny, p. 12-15.

Orgilés Amorós, Mireia; Espada Sánchez, José Pedro; Piñero, Jessica. Intervención psicológica con hijos de padres separados: experiencia de un punto de encuentro familiar. A: Anales de psicología, 2007, vol. 23, nº. 2, p. 240-244.
Versió en línia (PDF) ="imatgenovafinestra_0">

Rodríguez García, Carmen. Modelos de familia: claves para superar los problemas padres e hijos. A: Trabajo social hoy, 2004, nº 42, p. 101-123.

Samaniego, María del Pilar. Ponte buena mamá para jugar conmigo. A: Revista de Educación Social, 2005, nº. 4.
Versió en línia="imatgenovafinestra_0">


Institucions

  • Associació de famílies lesbianes i gais
    Associació de famílies de mares lesbianes, pares gais i transsexuals, que lluiten per la plena igualtat dels drets i deures de les seves famílies.
  • Associació Salut i Família
    Entitat que assisteix a dones, homes, nens i nenes en les necessitats bàsiques de salut i suport social.
  • Familias: asociación internacional de familias por la diversidad sexual
    Organització internacional de famílies que va sorgir en resposta a la homofòbia, la violència, l'exclusió i qualsevol altra forma de discriminació per motius d'orientació o identitat sexual i de gènere. L'associació reconeix, valora i promou la diversitat de les famílies com paradigma de la societat contemporània.
  • Federació de Famílies Monoparentals
    Organització que treballa per a les famílies encapçalades per un sol progenitor, principalment dones. L'entitat lluita per visualitzar les dificultats de les famílies monoparentals, treballar per millorar la seva qualitat de vida i donar eines que facilitin la vida amb els seus fills i filles.
  • UNAF: Unión de asociaciones familiares
    Organització creada l'any 1988 integrada per diferents associacions que treballen en el camp familiar amb l'objectiu de defensar el dret de qualsevol ciutadà a formar el model de convivència que desitgi.
Comentaris (0)01-06-2014 23:09:20Altres

Contes per explicar les diferents morts

Les morts indirectes

L´ESTRELLA DE LA LAURA: Laura va veure una estrella caure del cel, i va sortir a recollir-la. Com se li havia trencat una punteta, li va posar una tireta i la va guardar al seu coixí del llit. Juga amb ella i s´ho passa molt bé, però també s´adona de que ara ja no brilla tant i comprèn que l´ha de tornar al cel. Li lliga uns globus del seu aniversari i la deixa anar. Tot i això no es queda trista, perquè cada nit veu l´estrella al cel, parpellejant només per a ella). Té unes il.lustracions molt maques i és molt dolç. Ideal per a nens que han patit pèrdues recents; no cal que esdevinguin morts directes. Ajuda a entendre que molts cops ens hem de separar de les coses que estimem.

MAR ENFORA: La Telma troba una gavina ferida a la platja, i se l´emporta a casa per curar-la i cuidar-la. La gavina viurà amb la seva família: li donen menjar, la treuen a passejar, la mimen... fins que un dia la Telma s´adona de que la gavina està trista perquè potser troba a faltar el fet de tornar a volar amb les seves companyes. llavors, se l´emporta a la platja i des de la roca més alta, la deixa volar lliure, mar enfora. (recorda una mica la història de L´estrella de la Laura i té un fons semblant: el fet de que a vegades és necessari deixar anar coses que estimem). El dibuix no es correspon a la portada del conte.

Mort d'animals de companyia

JO SEMPRE T´ESTIMARÉ: Una bonica història sobre la gosseta Elfi i el seu amo, reflexant la gran amistat entre ambdós. El nen li deia que sempre l´estimaria. Destaca la importància d´expressar els sentiments. Explica com va ser la vida al costat de l´Elfi, els jocs, i tot el que van compartir fins que l´Elfi es va fer velleta i va morir.

ADÉU, FLAP: Un conte que parla de la mort d'un animal estimat: El gosset Flap. Per recordar-lo, els tres infants de la família fan uns dibuixos i li escriuen missatges de comiat. Després, lliguen els missatges a un globus i els deixen anar a la platja on jugaven amb ell, mentre contemplen en família la posta de sol. En tot moment, l'avi els recolza i els recorda la importància d'estar tots units i compartir l'afecte que necessiten en moments així. El conte es pot treballar des d'edats primerenques, està en lletra lligada i de pal. També es troba la història explicada més detalladament en un text al final. Inicialment, hi ha breus consells per considerar abans, durant i després de la lectura i per acabar la lectura, un joc que convida a parlar de la mort amb els infants, mirant d'esbrinar quins elements de la imatge es poden morir i quins no.

Mort dels àvis i àvies

BONA NIT, AVI!: "Un dia, l'avi va pensar que, com que aquí baix dormia malament i li feia mal tot el cos, potser seria millor dormir en un matalàs de núvols".

La Marta i la seva mare parlen sobre l´avi, tot recordant-lo després d´haver vist un estel que els feia l´ullet... Una forma molt tendra d´abordar el tema de la mort. Ajuda els infants a situar la persona morta en un espai concret, per imaginar què estartan fent des d´allà (com ara encendre els estels que il.luminen els somnis). La història es pot adaptar per parlar de qualsevol altra persona que estava malalta i hagi mort.

ON ÉS EL IAIO? Una nena pregunta on és el seu iaio, que fa dies que no el veu. Va rebent diferents respostes del pare, la mare i l´àvia, i se les imagina totes. Li agrada la versió de l´àvia: que l´avi està de viatge. El conte presenta les coses que fa la nena i les qüestions que es planteja fins que s´adona de que l´avi no tornarà perquè ha mort. Però li queda una capseta plena de bons records que va anar fent, i el consol de sentir l´avi dins el seu cor.

L´ARC DE SANT MARTÍ DE L´ÀVIA: El conte descriu com la Nuri, una adol.lescent que viu al camp amb el seu germà i la seva mare, viu i afronta la mort de la seva àvia, des de que la ingressen a l´hospital fins que li donen la notícia de la seva mort i assisteix a l´enterrament. Durant aquest procés, en que està molt trista, apren a descobrir coses noves, com ara que l´àvia viu a dins el seu cor i la podrà sentir encara que no hi sigui, tot recordant-la amb l´arc de Sant Martí. El record de l´àvia li ensenyarà que la tristor és part de totes les vides, però que també hi ha l´al.legria i les rialles de l´amor, perquè la vida és plena de meravelles.

La mort dels pares o mares

LA JÚLIA TÉ UN ESTEL: Parla sobre la mort de la mare de la Júlia; Explica com li planteja la situació a la nena, quan ja està molt malalta, amb la preciosa història de que anirà a treballar a un estel, des d´on la Júlia podrà veure-la cada nit i sentir-la aprop seu.

JO LES VOLIA: Davant la malaltia de la seva mare, la Roser s´ha de tallar les llargues trenes que té, perquè marxaran uns quants dies de vacances mentre la mare fa repòs i el pare no li sabria pentinar com ella. Així aprèn també a pentinar-se soleta... encara que les trobi a faltar, sap que això era el millor. Finalment la mare es mor, però la Roser, que estava molt trista, troba gran consol mirant un estel de cua llarga i daurada que li recorda les seves trenes i pensa que des d´allà, l a veurà la seva mare. És una història molt tendra.

Mort de germans

LA MEVA GERMANA PAULA: La Carla, una nena que ara té onze anys, explica com recorda a la seva germana Paula, que era dos anys més gran que ella. Parla de quan es va posar malalta, de com es va haver de quedar a casa dels avis quan els pares eren a l'hospital amb la Paula, i de la tornada a casa, on amb molt d'amor, es van haver d'adaptar als canvis i ajudar a la seva germana, en diverses ocasions, després de vàries intervencions. Però arriba un moment en que la Paula es posa molt malalta i els pares expliquen a la Carla que la seva germana necessita desansar i que es morirà. Un cop a l'hospital, s'acomiaden amb un dolç "t'estimo i sempre seràs amb mi". Desprès de la pèrdua, la Carla també parla del gran buit que sent dins seu des de que no està la seva germana i quan la troba molt a faltar, tanca els ulls i recorda els seus petons i abraçades, perquè la seva germana li va enenyar que l'Amor no té límits i que sempre viurà amb ella, perquè és part seva.

EL NEN DELS ESTELS: A la Clara, de 6 anys, se li mor el germanet Miquel durant l´estiu, i quan torna a l´escola, ho explica als seus companys i a la mestra. Això donarà lloc a debats oberts amb total naturalitat i generarà idees per viure el procés de dol de forma compartida. Ideal per perdre la por a tractar el tema amb els nens. Al conte apareix també la metàfora de l´eruga i la papallona per explicar la mort.

Mort d'amics i amigues:

MÉS ENLLÀ DEL GRAN RIU: La llebre s´acomiada de l´os rentador dient que ha de fer un llarg viatge del qual no tornarà, travessant el riu, i que no pot emportar-se a ningú. Demana que la recordin amb alegria i tendresa. El petit ós rentador explica als seus amics: l´ànec, l´elefant i el ratolí que la llebre ha mort. La tristesa inicial es va transformant en consol quan l´elefant comença a fer sonar la seva trompeta i el ratolí la flauta. Entre tots s´animen i recorden les vivències amb la seva estimada llebre. Una història sobre el comiat, el dol, el consol i l´ànim.

PER SEMPRE MÉS: La llúdria, el talp la guineu i la llebre vivien junts a una casa del bosc, compartint tasques. S´estimaven molt i eren molt feliços, però un dia la guineu es va posar malalta i va morir. Els seus amics la van enterrar a la llum de la lluna sota el seu arbre preferit, i tots van plorar i li van dir adèu. Estaven mot tristos i la trobàven a faltar molt, per això van decidir no parlar ni sortir més, fins que un dia els va venir a veure l´esquirol, que els va explicar que també estàven molts trists els demès animalons del bosc, però que "la vida havia de continuar". El conviden a sopar i llavors, comencen a recordar allò que feia o deia la guineu, tornant a riure com quan ella era viva. Finalment, cadascú decideix fer una cosa en memòria de la seva amiga: un jardí, un banc, la seva truita de patates... "I en els seus records i rialles, la guineu encara era allà, al seu costat, per sempre més..."

Comentaris (0)26-03-2014 22:00:41La mort

Els espais familiars

- Què és?

Són un servei orientat a les famílies amb infants de 0 a 3 anys. Són espais de joc i relació, on els infants poden explorar, i relacionar-se entre ells i amb els seus adults, i on les famílies poden compartir les seves experiències d'educar i fer créixer els seus fills i filles.

Es creen grups estables amb la finalitat de compartir setmanalment per mitjà de jocs i converses el saber d'altres cultures familiars amb la dinamització d'un professional de l'educació de la primera infància, amb la finalitat de potenciar les relacions vinculants i l'autonomia dels infants.

- Què aporten als infants?

Els infants hi troben un espai per a jugar, amb materials adients i on es fan propostes d’activitat amb intencionalitat educativa, per tal que els petits puguin descobrir, conèixer, divertir-se, aprendre a relacionar-se…

- Què aporten als pares i mares?

I els pares i les mares tenen la possibilitat de veure els infants en acció, fora de l’àmbit familiar, i poden compartir vivències amb altres famílies i amb professionals, mitjançant trobades espontànies i d’altres d’organitzades. A la vegada, s’ofereix i es promou l’ajuda mútua entre les famílies, amb l’objectiu d’evitar l’aïllament durant un període del cicle vital familiar que introdueix canvis que requereixen ésser viscuts amb certa tranquil·litat.

- Quines activitats es fan?

Les activitats estan centrades en l’educació no formal, on les famílies poden desenvolupar les habilitats necessàries per criar i educar un infant. Entre les actituds que potencia, estarien tots aquells aspectes relacionats amb hàbits, normes, relació, convivència, autonomia, etc. mitjançant la realització d’activitats lúdiques: jocs espontanis, jocs dirigits, cançons, contes, jocs de falda, tertúlies amb pares, etc.
Les activitats són participatives, flexibles i canviants, responent als interessos i les demandes dels assistents.

- De quins temes es parla?Alguns exemples de temes dels quals es pot parlar:

  • El vincle mare-nadó
  • El son infantil
  • Les expectatives sobre els fills.
  • Les cançons de bressol i els jocs de falda.
  • Els plors i les enrabiades.
  • Les pors
  • Els límits
  • Els conflictes
  • L’alimentació, etc.
Comentaris (0)04-01-2014 22:17:42Altres

Les ludoteques

- Què són?

Són espais on es realitzen activitats lúdiques, de jocs i joguines, especialment per a infants, amb la finalitat d'estimular el desenvolupament físic i mental i la solidaritat amb altres persones.

- Tipus de ludoteques:

* Circulant o mòbil: utilitzant ludobusos permet dur a diversos llocs allunyats el préstec de material lúdic.

* Escolar: estan situades dins d'institucions d'ensenyament primari i secundari i poseeix material lúdic segons el tipus d'usuari i l'objectiu que es persegueix

* Pública: situades en institucions com cases de cultura, museus, biblioteques... Amb un ampli horari.

* Hospitalària: espais habilitats per al joc en pacients infanto-adolescents.

* Laboratoris: són annexos d'altres institucions relacionades amb l'activitat docent. Són instituts pedagògics, entitats d'investigació psicològica...

* Itinerant: són les creades per institucions provincials per a acostar material lúdic a nuclis rurals.

* Especialitzades: per a realitzar treball amb persones discapacitades, contant amb material seleccionat dins de l'establiment educatiu.

- Qui hi pot accedir?

Infants i joves de 5 a 16 anys.

- Documentació requerida per tal d'associar-se:

* Dues fotografies.

* Autorització del pare/mare o tutor legal.

* Fotocòpia de la cartilla de la Seguretat Social.

* Full emplenat amb les dades de l'infant o jove.

* És necessària l'assistència del pare/ mare o tutor legal en el moment de fer l'inscripció.

Comentaris (0)29-12-2013 18:54:17Altres

El massatge infantil

Què és?

És una tradició antiga que s'ha transmès de mares a filles i ha sigut descoberta a Occident. És una tècnica subtil, tendre i agradable, que per mitjà de l'estimulació tàctil ens permet comunicar amb el món corporal i emocional de l'infant.

Beneficis:

- Afavoreix la vinculació afectiva amb la mare.

- Fomenta la maduració de l'aparell digestiu i circulatori.

- Potencia el sistema immunològic.

- Activa el sistema endocrí.

- Relaxa i ensenya a relaxar al nadó.

- Alivia al nadó.

Massatge infantil pas a pas

- Les cames i els peus:

1. Munyiment indi: Amb la vora interna de les dues mans, una a continuació de l'altra, es procedeix a aplicar un massatge similar als moviments típics del munyiment. Amb la mà es sosté suaument el peu a l'alçada del turmell. La mà externa passa per sobre de les natges, la interna passa per la part interior de la cuixa i per la cama fins arribar al peu.

2. Compressió i retorçat: Sostingui la cama amb les dues mans juntes. Ascendeixi conjuntament ambdues mans per la cama, reforça en sentits oposats i comprimeixi lleugerament.

3. Premeu la planta del peu amb els seus polzes, del taló als dits, i un peu després de l'altre.

4. Comprimeixi, un per un, els dits del peu.

5. Desplaçar amb cura cap enrere les masses carnoses del peu.

6. Prémer amb els polzes tota la planta del peu.

7. Empeny amb els polzes la partsuperior del peu cap als turmells.

8. Amb els polzes faci petits cercles al voltant del turmell.

9. Munyiment suec: Practiqui moviments de munyir, del turmell al maluc.

10. Enrotllat: Amb les dues mans, i del genoll al turmell, apliqui un moviment giratori a la cama.

- El ventre:

1. Roda hidràulica: a) Feu moviments de paleteo en el ventre del petit, una mà després l'altra, com si estigués traient sorra amb una pala. b) Amb la mà esquerra, i subjectant pels turmells, mantingui les cames del nen en posició elevada. Repetiu el moviment anterior de paleteo amb la seva mà dreta. Aquest moviment relaxarà el ventre i li permetrà aprofundir una mica més la acció del massatge.

2. Amb tots dos polzes en posició plana sobre el melic del nen, empenta i dirigiu-vos cap als costats. Col loqueu el polze ben pla i no ho clau en la carn del nadó.

3. Sol lluna: la seva mà traça una mitja lluna invertida, d'esquerra a dreta. La mà esquerra realitza un moviment circular complet, en sentit de les agulles del rellotge. mentre la mà dreta està dalt, l'esquerra està sota.

4. I love you: a) Feu un senzill moviment en R, amb la seva mà dreta sobre la part esquerra del ventre del nen (la seva dreta). b) Feu una L cap enrere i cap al costat, de la seva esquerra a la dreta. c) Feu una U invertida, passant de la seva dreta a l'esquerra. mentre practica aquesta sèrie de moviments, digui "T'estimo", en un to agut i delicat. Li encantarà al nen!

5. Caminar: Amb les puntes dels dits com si caminés sobre el ventre del seu fill. Sentirà com es mouen algunes bombolles de gas sota els seus dits.

- Els braços i les mans:

1. Aixella: Passar la mà diverses vegades per l'aixella i apliqui el massatge en elsimportants nodes limfàtics d'aquesta zona.

2. Munyiment indi: Sostingui ara el canell del nen amb la mà esquerra i, amb la dreta, realitzi moviments tipus munyir al braç, començant en l'espatlla i dirigint-se cap a la mà. Seguiu després amb la mà esquerra, després amb la dreta i així successivament. Utilitzeu la vora interna de la seva mà, a la zona on el polze connecta amb l'índex .

3. Compressió i retorçat: A l'altura de l'espatlla, poseu les seves dues mans al voltant del braç del nen. Moveu després les mans en sentits oposats, cap endavant i cap enrere, l'espatlla cap a la mà, prement lleugerament durant el procés.

4. Obriu bé la mà del nadó amb el seu polzes. Feu girar tots els seus ditets entre l'índex i el polze.

5. Acariciï el dors de la mà.

6. Doni un massatge al canell, dibuixant cercles petits al voltant de la mateixa.

7. Munyiment suec: Apliqui moviments de munyir, des de la mà fins a l'espatlla, una mà després de l'altra.

8. Enrotllat: Amb les dues mans, i des de l'espatlla a la mà, enrotlli enèrgicament el braç del nadó amb un moviment de vaivé.

9. Per aconseguir que el nen relaxi seu braç, sacséja'l suaument i doni lleugeres copets en tota la seva superfície.

- El pit:

1. Llibre obert: Amb les dues mans juntes al centre del pit, premeu cap als costats, seguint la caixa toràcica, com si estigués aplanant les pàgines d'un llibre. Sense aixecar les mans del cos, segueixi la forma d'un cor fins tornar-les a col · locar de nou al centre.

2. Papallona: a. A l'inici d'aquest moviment es col · loquen les dues mans en els costats del nen, a la part baixa de la caixa toràcica. b. La mà dreta es mou en diagonal a través del pit, fins a arribar a l'espatlla dreta de l'infant; s'estiri amb cura l'espatlla i torni a baixar la mà fins arribar a la seva posició original. c. Ara, la mà esquerra es mou en diagonal sobre l' pit, fins a arribar a l'espatlla esquerra del nen,repetint el mateix moviment. Després d'una mà apliqui l'altra per aconseguir un moviment rítmic en forma de creu.

- L'esquena:

1. Enrere i davant: Comenceu amb les dues mans juntes a la part superior de l'esquena, formant angles rectes amb la columna vertebral. Moveu les seves mans cap endavant i enrere, en sentits oposats, baixant per l'esquena fins arribar a les natges, i després pujant per elles fins a les espatlles, i una altra fins a baix.

2. Mantingui la mà dreta en les natges. l'esquerra, situada al coll, va baixant fins trobar la dreta en les natges.

3. Llevant les cames amb mà dreta. amb l'esquerra es repeteix el moviment de descens, aquesta vegada continuant fins a les cames i turmells.

4. Traçi cercles petits amb els seus dits al llarg de tota l'esquena.

5. Amb la mà dreta oberta i els dits ben separats es pentina l'esquena, des del coll fins a les natges. cada moviment serà lleugerament més suau que l'anterior, fins a finalitzar amb un toc tipus ploma.

- La cara:

1. Amb la part plana dels dits iniciï un moviment de separació, de la part central del front als costats, com si estigués aplanant les pàgines d'un llibre.

2. Con los pulgares, apriete ligeramente sobre los ojos.

3. Amb els polzes, premi sobre el nas i després cap avall, fins arribar a les galtes.

4. Amb els polzes traci un somriure amb el labrio superior i després amb l'inferior.

5. Feu petits cercles al voltant de la mandíbula amb la punta dels dits.

6. Amb les puntes dels dits de les dues mans passi per sobre de les orelles, voltant de la part posterior de lesmateixes i comprimeixi cap amunt la part inferior de les galtes. Aquests moviments ajuden a relaxar la mandíbula i arriben a nodes limfàtics importants de la zona.

http://www.youtube.com/watch?v=HOjMQ8S9Uy4

Comentaris (0)24-12-2013 16:12:13Altres

Activitats d'estimulació cognitiva

12-24 mesos

- Imitar moviments complexes.

- Assenyalar les diferents parts del cos.

- Seguir órdres.

- Realitzar puzzles de 2 o 3 peces.

- Identificar objectes familiars.

24-36 mesos

- Donar a l'infant 3 capses i material divers dels mateixos colors de la capsa, l'haurà de col·locar on correspongui.

- Demanar a l'infant que busqui objectes del color que tu li marques.

- Donar a l'infant 2 pilotes de diferents tamanys perque vegi les diferències.

Comentaris (0)22-12-2013 20:31:02Activitats

Activitats d'estimulació cognitiva de 0 a 12 mesos

Nadons d'1 mes

- Tocar-li els dits, un per un

- Obrir-li els dits.

- Cantar-li.

- Fer-li pessigolles.

- Mostrar-li, de tant en tant alguna cosa de colors vius. Moure-ho lentament davant dels seus ulls.

- Penjar-li un mòvil a la cuna.

Nadons de 2 mesos

- Cordar una corda de costat a costat del llit, perquè pugui tocar-la.

- Mostrar-li una caixa de llumins, que fa soroll i amb ell s'entreté.

Nadons de 3 mesos

- Aixecar-lo i passejar-lo, per a que pugui observar diferents colors i objectes.

- Mentres se'l canvia, deixar-li algun objecte.

Nadons de 4 mesos

- Intentar que l'infant segueixi amb els ulls el moviment de diferents objectes.

- Imitar les accions que l'infant faci espontaneament.

Nadons de 5 mesos

- Cantar-li.

- Canviar de lloc a l'infant de tant en tant.

- Jugar amb l'infant.

Nadons de 6 mesos

- Se li pot demanar que et doni algun objecte que tingui a prop i no sigui perillós: dona'm el got, al mateix temps assenyalant l'objecte.

- Posar-li alguna música alegre i suau.

Nadons de 7 mesos

- Cantar-li

- Repetir el balboteig

Nadons de 9 mesos

- Posar alguns objectes a l'aigua i deixar que l'infant jugui.

Nadons de 10 mesos

- L'infant començi a agafar la cullera per dinar i sopar.

- Estimular-lo perquè es posi dempeus.

Nadons d'11 mesos

- Dir frases com dóna'm la cullera

Nadons de 12 mesos

- L'infant cooperi a l'hora de vestir-se.

- Ensenyar a expressar i reconèixer emocions.

Comentaris (0)22-12-2013 20:06:53Activitats

Pàgines: 12  <>