Les morts indirectes
L´ESTRELLA DE LA LAURA: Laura va veure una estrella caure del cel, i va sortir a recollir-la. Com se li havia trencat una punteta, li va posar una tireta i la va guardar al seu coixí del llit. Juga amb ella i s´ho passa molt bé, però també s´adona de que ara ja no brilla tant i comprèn que l´ha de tornar al cel. Li lliga uns globus del seu aniversari i la deixa anar. Tot i això no es queda trista, perquè cada nit veu l´estrella al cel, parpellejant només per a ella). Té unes il.lustracions molt maques i és molt dolç. Ideal per a nens que han patit pèrdues recents; no cal que esdevinguin morts directes. Ajuda a entendre que molts cops ens hem de separar de les coses que estimem.
MAR ENFORA: La Telma troba una gavina ferida a la platja, i se l´emporta a casa per curar-la i cuidar-la. La gavina viurà amb la seva família: li donen menjar, la treuen a passejar, la mimen... fins que un dia la Telma s´adona de que la gavina està trista perquè potser troba a faltar el fet de tornar a volar amb les seves companyes. llavors, se l´emporta a la platja i des de la roca més alta, la deixa volar lliure, mar enfora. (recorda una mica la història de L´estrella de la Laura i té un fons semblant: el fet de que a vegades és necessari deixar anar coses que estimem). El dibuix no es correspon a la portada del conte.
Mort d'animals de companyia
JO SEMPRE T´ESTIMARÉ: Una bonica història sobre la gosseta Elfi i el seu amo, reflexant la gran amistat entre ambdós. El nen li deia que sempre l´estimaria. Destaca la importància d´expressar els sentiments. Explica com va ser la vida al costat de l´Elfi, els jocs, i tot el que van compartir fins que l´Elfi es va fer velleta i va morir.
ADÉU, FLAP: Un conte que parla de la mort d'un animal estimat: El gosset Flap. Per recordar-lo, els tres infants de la família fan uns dibuixos i li escriuen missatges de comiat. Després, lliguen els missatges a un globus i els deixen anar a la platja on jugaven amb ell, mentre contemplen en família la posta de sol. En tot moment, l'avi els recolza i els recorda la importància d'estar tots units i compartir l'afecte que necessiten en moments així. El conte es pot treballar des d'edats primerenques, està en lletra lligada i de pal. També es troba la història explicada més detalladament en un text al final. Inicialment, hi ha breus consells per considerar abans, durant i després de la lectura i per acabar la lectura, un joc que convida a parlar de la mort amb els infants, mirant d'esbrinar quins elements de la imatge es poden morir i quins no.
Mort dels àvis i àvies
BONA NIT, AVI!: "Un dia, l'avi va pensar que, com que aquí baix dormia malament i li feia mal tot el cos, potser seria millor dormir en un matalàs de núvols".
La Marta i la seva mare parlen sobre l´avi, tot recordant-lo després d´haver vist un estel que els feia l´ullet... Una forma molt tendra d´abordar el tema de la mort. Ajuda els infants a situar la persona morta en un espai concret, per imaginar què estartan fent des d´allà (com ara encendre els estels que il.luminen els somnis). La història es pot adaptar per parlar de qualsevol altra persona que estava malalta i hagi mort.
ON ÉS EL IAIO? Una nena pregunta on és el seu iaio, que fa dies que no el veu. Va rebent diferents respostes del pare, la mare i l´àvia, i se les imagina totes. Li agrada la versió de l´àvia: que l´avi està de viatge. El conte presenta les coses que fa la nena i les qüestions que es planteja fins que s´adona de que l´avi no tornarà perquè ha mort. Però li queda una capseta plena de bons records que va anar fent, i el consol de sentir l´avi dins el seu cor.
L´ARC DE SANT MARTÍ DE L´ÀVIA: El conte descriu com la Nuri, una adol.lescent que viu al camp amb el seu germà i la seva mare, viu i afronta la mort de la seva àvia, des de que la ingressen a l´hospital fins que li donen la notícia de la seva mort i assisteix a l´enterrament. Durant aquest procés, en que està molt trista, apren a descobrir coses noves, com ara que l´àvia viu a dins el seu cor i la podrà sentir encara que no hi sigui, tot recordant-la amb l´arc de Sant Martí. El record de l´àvia li ensenyarà que la tristor és part de totes les vides, però que també hi ha l´al.legria i les rialles de l´amor, perquè la vida és plena de meravelles.
La mort dels pares o mares
LA JÚLIA TÉ UN ESTEL: Parla sobre la mort de la mare de la Júlia; Explica com li planteja la situació a la nena, quan ja està molt malalta, amb la preciosa història de que anirà a treballar a un estel, des d´on la Júlia podrà veure-la cada nit i sentir-la aprop seu.
JO LES VOLIA: Davant la malaltia de la seva mare, la Roser s´ha de tallar les llargues trenes que té, perquè marxaran uns quants dies de vacances mentre la mare fa repòs i el pare no li sabria pentinar com ella. Així aprèn també a pentinar-se soleta... encara que les trobi a faltar, sap que això era el millor. Finalment la mare es mor, però la Roser, que estava molt trista, troba gran consol mirant un estel de cua llarga i daurada que li recorda les seves trenes i pensa que des d´allà, l a veurà la seva mare. És una història molt tendra.
Mort de germans
LA MEVA GERMANA PAULA: La Carla, una nena que ara té onze anys, explica com recorda a la seva germana Paula, que era dos anys més gran que ella. Parla de quan es va posar malalta, de com es va haver de quedar a casa dels avis quan els pares eren a l'hospital amb la Paula, i de la tornada a casa, on amb molt d'amor, es van haver d'adaptar als canvis i ajudar a la seva germana, en diverses ocasions, després de vàries intervencions. Però arriba un moment en que la Paula es posa molt malalta i els pares expliquen a la Carla que la seva germana necessita desansar i que es morirà. Un cop a l'hospital, s'acomiaden amb un dolç "t'estimo i sempre seràs amb mi". Desprès de la pèrdua, la Carla també parla del gran buit que sent dins seu des de que no està la seva germana i quan la troba molt a faltar, tanca els ulls i recorda els seus petons i abraçades, perquè la seva germana li va enenyar que l'Amor no té límits i que sempre viurà amb ella, perquè és part seva.
EL NEN DELS ESTELS: A la Clara, de 6 anys, se li mor el germanet Miquel durant l´estiu, i quan torna a l´escola, ho explica als seus companys i a la mestra. Això donarà lloc a debats oberts amb total naturalitat i generarà idees per viure el procés de dol de forma compartida. Ideal per perdre la por a tractar el tema amb els nens. Al conte apareix també la metàfora de l´eruga i la papallona per explicar la mort.
Mort d'amics i amigues:
MÉS ENLLÀ DEL GRAN RIU: La llebre s´acomiada de l´os rentador dient que ha de fer un llarg viatge del qual no tornarà, travessant el riu, i que no pot emportar-se a ningú. Demana que la recordin amb alegria i tendresa. El petit ós rentador explica als seus amics: l´ànec, l´elefant i el ratolí que la llebre ha mort. La tristesa inicial es va transformant en consol quan l´elefant comença a fer sonar la seva trompeta i el ratolí la flauta. Entre tots s´animen i recorden les vivències amb la seva estimada llebre. Una història sobre el comiat, el dol, el consol i l´ànim.
PER SEMPRE MÉS: La llúdria, el talp la guineu i la llebre vivien junts a una casa del bosc, compartint tasques. S´estimaven molt i eren molt feliços, però un dia la guineu es va posar malalta i va morir. Els seus amics la van enterrar a la llum de la lluna sota el seu arbre preferit, i tots van plorar i li van dir adèu. Estaven mot tristos i la trobàven a faltar molt, per això van decidir no parlar ni sortir més, fins que un dia els va venir a veure l´esquirol, que els va explicar que també estàven molts trists els demès animalons del bosc, però que "la vida havia de continuar". El conviden a sopar i llavors, comencen a recordar allò que feia o deia la guineu, tornant a riure com quan ella era viva. Finalment, cadascú decideix fer una cosa en memòria de la seva amiga: un jardí, un banc, la seva truita de patates... "I en els seus records i rialles, la guineu encara era allà, al seu costat, per sempre més..."